Viatges a Zimbabwe

Hwange és la reserva més gran de Zimbabwe amb prop de 15,000 km2, i el tercer parc en extensió d’Àfrica. És a prop de les Cataractes Victòria, de les que no dista més de 100 km. i en la vora del desert del Kalahari. Aquesta antiga reserva de caça dels reis Nbedele va posar a la vora de l’extinció a moltes de les espècies que habitaven en ella. Després de l’arribada del colonialisme va ser convertida en Reserva de Caça a la fi dels anys 20 i més tard, reconvertida en Parc Nacional a partir de 1949. Des de llavors no s’ha deixat de treballar en intentar recuperar la vida d’aquest refugi per a la vida salvatge africana. Per a això s’han construït pous, expropiat granges, aixecat preses-estanys, s’ha posat fi a les concessions fusteres i sobretot s’han creat patrulles anti furtius.
És així com s’ha aconseguit recuperar la població de lleons, la de gossos salvatges, un dels animals més estranys i difícils de trobar en tota Àfrica, i la reintroducció de rinoceronts blancs i negres.

Hi ha un lloc al món, a les profunditats d’Àfrica, a on la terra sembla arribar a la seva fi. Allà s’obre com si no hi hagués res més, i una columna immensa d’aigua es precipita a l’abisme creant un joc de petitíssimes gotes que dibuixen milers d’arcs de Sant Martí en reflectir els raigs del sol.
Aquest lloc no és màgic, no és una il·lusió, és real. Aquest lloc són les Victoria Falls.
L’explorador escocès Livingstone va arribar fins a elles en 1855 i va quedar tan sorprès per tanta espectacularitat que va decidir posar-los el nom de la aleshores reina d’Anglaterra.
Els nadius les van batejar com les Mosi-oa-tunhya “el fum que trona” i en elles, el Zambeze, un dels 4 rius més importants de tot el continent africà, es precipita al buit des d’un únic altiplà de basalt amb una alçada que varia entre els 80 i els 108m. En l’època de pluges, és tal l’aigua que cau que pràcticament és impossible veure el fons de l’esquerda i part de la cortina d’aigua. Tot i així, i tant si la veus carregades d’aigua o durant l’època seca no deixen de ser espectaculars.

Fa uns dos milions d’any, part del granit que forma el subsòl de Zimbabwe va pujar cap a la superfície, formant un nucli de turons granítics entre valls boscosos i extensions de sabana.
Són les Matobo Hills, un lloc fantàstic de formes capritxoses, on les roques semblen aguantar en un equilibri impossible. Aquesta va ser la llar i refugi de l’home des de l’Edat de Pedra. En les seves coves trobem la major col·lecció d’art rupestre de l’Àfrica Austral, i des d’aleshores sempre ha estat una part important de les poblacions que allí s’han establert. Per als Ndebele per exemple (ètnia de la zona al costat dels Shona), aquest és el “lloc dels esperits benèvols”. És a més la llar del Déu Mwari, i la seva veu es pot sentir des de les roques. En els seus arbres resideixen esperits i en les seves coves s’amaguen santuaris sagrats.
Però a més el parc compta amb una rica vida salvatge. Més de 175 espècies d’aus i 88 de mamífers, entre els quals destaquen el rinoceront blanc i negre, l’antílop sabre, l’impala, la zebra, el nyu i els temibles lleopards.

En la seva època de gran esplendor, l’antiga ciutat de Gran Zimbabwe albergava a uns 18,000 habitants. Avui només queden les restes d’aquesta immensa ciutat de pedra i cobreixen uns 7 km2 d’extensió. Poc sabem d’aquesta ciutat, ni tan sols hi ha un acord sobre el significat del seu nom, però és possible que la Gran Zimbabwe fos una poderosa ciutat de l’imperi de Monomotapa dedicada al comerç a través de ports en el Zambeze, com el port de Sofala, al sud del delta.

Harare és la ciutat més gran de Zimbabwe i capital del país amb una població estimada de 1,6 milions d’habitants. Va ser fundada el 1890 i el seu primer nom era Salisbury en honor del Tercer Marquès de Salisbury, primer ministre del Regne Unit en aquells dies. Finalment a l’abril de 1982, coincidint amb l’aniversari de la independència de Zimbabwe, se li va canviar al nom de Harare, derivat del nom del cap de la tribu shona, Neharawa.
Amb més de 58 hectàrees i a 4 km al nord del centre de la ciutat es troba el jardí botànic de Harare, un dels millors centres de recerca botànica d’Àfrica amb més de 500.000 tipus de plantes i 900 arbres i arbustos. Passejar per ell, si es disposa d’algun temps a Harare, és una de les millors opcions per passar el dia.

A uns 22km de Bulawayo, es troben les ruïnes de la vella ciutat de Khami. Després de la caiguda del primer estat de Zimbabwe i de la ciutat de Gran Zimbabwe, floreix la ciutat de Khami, capital de l’estat dels torwa. Una ciutadella ben protegida i envoltada per residències d’aristòcrates, mentre que la classe treballadora vivia a extramurs. La comunitat de Khami va viure la seva esplendor fins a la invasió dels pobles Ndebele durant la dècada de 1830, a partir de llavors va passar a ser una reserva real, un lloc sagrat i secret per als ulls dels Europeus, però finalment va caure en 1893 en passar a mans de la Companyia de les Antigues Ruïnes de Rhodèsia.
Avui són Patrimoni Mundial de la Unesco, i el segon monument de pedra més gran del país, a més d’un impressionant jaciment arqueològic.

No hi ha paraules que descriguin aquest parc frontera amb Moçambic. Una gran joia oculta que esperem que ho segueixi sent durant molt de temps.
Per sort, les pistes per accedir a l’interior del parc són estretes i una mica complicades, a més en l’època de pluja molts dels traçats es troben tancats en quedar totalment inundats d’aigua. Però el lloc és increïble, la bellesa del seu paisatge colpidora i la seva vida salvatge impactant. Els elefants són els seus poderosos governants, i sota ells, tots els altres. Més de 500 espècies d’aus, 147 espècies de mamífers entre lleons, lleopards, búfals, girafes, antílops de tot tipus i fins i tot el rar guepard, 116 de rèptils, 34 de granotes i 49 espècies de peixos, fins i tot el tauró del Zambeze es pot trobar en els rius i gorgs del parc.
Una de les seves joies són les Chilojo Cliff, uns penya-segats magnífics de gres vermell, formats per milers d’anys d’erosió i que brillen amb una llum especial a la sortida i posta de sol, dominant altius la vall del riu Ruende, lloc favorit de les manades d’elefants al vespre.

Al nord del país, a la zona del Baix Zimbabwe es troba el Parc Nacional de Mana Pools, una reserva de vida salvatge de gairebé 220,000 ha. considerada el 5è millor parc d’Àfrica segons la revista Gateway.
La puresa del seu desert i l’enorme bellesa del parc, gairebé prehistòrica, capaç d’albergar una àmplia gamma de mamífers i més de 350 espècies d’aus i fauna aquàtica, l’han convertit en Patrimoni Mundial de la Humanitat per la Unesco. Durant les pluges, el riu Zambezi augmenta la seva grandària, arribant a formar una àmplia llacuna. Els animals aleshores fugen del riu i les seves zones circumdants. Però quan arriba l’estació seca i aquests llacs es van retirant, gradualment i el parc adquireix la seva màxima esplendor. Els grans animals tornen fins a la zona a la recerca d’aigua. Grans manades d’elefants, búfals, antílops i zebres arriben fins a la zona, convertint-lo així, en una de les regions més famoses de tot Àfrica.