Viatges a Uganda

Innombrables són les llegendes i els homes que han arribat fins a terres africanes a la recerca de les fonts del Nil, un dels rius més mítics de tot el planeta.
Durant molt de temps, el seu naixement va alimentar grans històries d’intrèpids lords, de malalties estranyes, de pobles salvatges i de muntanyes on la lluna plena es reflectia com si d’una aparició es tractés.
El Nil blanc ha estat i és símbol de vida, formant part imprescindible de tot aquell qui viu a la seva riba. En el seu avanç per terres ugandeses proporciona belles estampes que bé mereixen ser descobertes, com la que configuren les seves aigües salvatges just al seu naixement, o la potència del seu pas per les Murchison falls o la immensa amplitud que adquireix, amb una serenitat impassible, en seus últims quilòmetres per Uganda, per endinsar, finalment, en terres Sudaneses i unir-se amb el Nil Blau a la ciutat de Khartum, capital del Sudan del nord, per avançar com un únic riu.

El llac Victòria és el segon llac d’aigua dolça més gran de tot el planeta. Les seves aigües banyen les terres d’Uganda, Kenya i Tanzània i la seva mida s’assembla al de tota l’illa d’Irlanda.
El primer europeu a arribar fins les seves ribes va ser el britànic John Hanning Speke, qui va afirmar haver descobert les fonts del Nil, molt a pesar de Sir Richard Burton, el seu acompanyant i cap de l’expedició qui, a causa de qüestions de salut, va decidir no acompanyar el seu col·lega fins a aquest mar interior del qual parlaven els tractants d’esclaus àrabs. Speke, que va quedar sorprès per aquesta immensa massa d’aigua, no va dubtar ni un moment en què aquell llac donava origen al Nil. Al seu descobriment el va batejar amb el nom de Llac Victòria, en honor de la llavors reina d’Anglaterra.
Avui són nombroses les comunitats que viuen a la vora del llac i que l’han convertit en la seva manera de vida. En part essencial i imprescindible del seu dia a dia. Passejar per la seva riba i descobrir la vida dels pobles de pescadors dels seus voltants resulta imprescindible en qualsevol viatge per Uganda.

El Bosc impentrable de Bwindi és una immensa selva verge al sud-oest d’Uganda, al Rift Albertí, prop de la frontera amb Rwanda i R.D. del Congo. L’espessor del seu sotabosc de falgueres gegants, enfiladisses, arbres immensos i altra vegetació li han merescut el nom de impenetrable. Aquest bosc és una de les àrees de major biodiversitat del planeta i alberga la meitat de la població de goril·les de muntanya del món, a més de ser refugi també per a altres espècies de primats com el colobus, ximpanzé, red tailed monkey o blue monkey, així com d’una gran quantitat d’aus, papallones, mamífers, amfibis i rèptils, convertint-lo en patrimoni de la humanitat per la UNESCO.
Caminar per ell resulta una experiència brutal proporcionant escenes gairebé irreals, com sortides d’un conte de fades o d’històries més pròpies de pel·lícules com “Jurasic Park”. Però si hi ha alguna cosa que resulta gairebé màgica i irreal d’aquest bosc és trobar-se amb uns éssers tan especials com els goril·les de muntanya, un moment que quedarà gravat a la retina de tots els viatgers per sempre.

Uganda és terra de verds, de boscos impenetrables, de selves d’altes enfiladisses, falgueres, ficus gegants, i camins de terra vermellosos que contrasten amb els colors salvatges de la natura. Uganda és a més hàbitat d’un dels nostres avantpassats, el Ximpanzé. Avui dia podem intentar veure ximpanzés en diferents zones del país, des dels bells boscos de Budongo, on es concentra una de les poblacions més grans, a la increïble gola de Kyambura, la qual apareix gairebé de forma sobrenatural davant un paisatge de sabana, la selva de Kibale a l’ombra de les llegendàries Muntanyes de la Lluna, a la reserva de Toro-Semliki frontera amb RD del Congo o el costerut bosc de Kalinzu.
Sigui on sigui, és una experiència fantàstica que has d’intentar viure en el teu viatge per Uganda, encara que resultin animals molt esquius, i que de vegades, marxe sense haver-los vist.

Llocs com Kenya i Tanzània són potser els que encapçalen la llista si parlem de vida salvatge a l’Àfrica. I és cert que si volem veure animals en abundància sense massa esforç, aquests dos països són la destinació ideal. Però precisament aquesta abundància d’animals els ha convertit en les destinacions favorites de tot aquell que busca una aventura per l’Àfrica.
Per a aquells que valorin veure animals sense aglomeracions Uganda és el seu destí. Els seus parcs són d’una bellesa colpidora i en ells podem trobar tot tipus de depredadors i herbívors, encara que de vegades pugui resultar complicat trobar els desitjats lleons. Llocs com Queen Elizabeth, Mburo, Kidepo, Murchison, Reserves com Kabwoya o Semliki o zones com Ishasha no us decebreran i resulta una destinació brutal per a tots els amants de la natura i la vida salvatge d’Àfrica.

No hi ha dubte, si hi ha un imprescindible en el teu viatge per Uganda aquest és Murchison falls i les cascades que donen nom al parc.
El que va ser el primer parc Nacional d’Uganda creat el 1952 i amb una extensió total de 3.900km ha aconseguit recuperar gran part de la fauna que va perdre durant el període de la dictadura d’Idi Amin, i avui és possible veure-hi una bona representació de la fauna africana, especialment girafes, les quals abunden al parc, elefants i una bona col·lecció d’herbívors. Els depredadors també són freqüents en aquesta zona protegida, encara que de vegades pugui resultar difícil trobar-los, ja que tampoc hi ha l’abundància dels parcs com Serengeti o Masai Mara.
Gran part de la seva bellesa és proporcionada pel Delta del Nil al llac Albert i per les Cataractes Murchison, descobertes per Samuel i Florence Baker en 1864 i a les que van batejar amb el nom del president de la Royal Geographical Sociaty. En aquest tram, el riu Nil, carregat després del seu pas pels llacs Kyoga, aboca totes les seves aigües a través d’un estret pas entre roques, donant lloc a un dels espectacles més bells on la natura exposa tota la seva força, un gran canó d’aigua de 300m3 per segon que deixa atònit a tot el que ho presència.

Poques vegades ens referim a Uganda com un país d’una gran riquesa ètnica, i això és més per desconeixement que per realitat. El nord del país està habitat per diferents pobles de gran interès a nivell ètnic. Provinents majoritàriament d’Etiòpia i originaris de les ribes del Nil al seu pas per l’actual Sudan del Sud, van arribar a aquestes terres buscant noves pastures per als seus extensos ramats.
És cert que, avui, molts d’aquests pobles s’han integrat en una forma de vida més allunyada de les seves tradicions, però encara queden alguns poblats que ens traslladaran a temps que bé podrien assemblar-se amb el neolític. Uns grups ètnics que ens descobriran una part totalment desconeguda del país però summament interessant, que ens faran pensar a Uganda com un racó ètnic que bé mereix ser explorat i amb molt poca influència turística.

Al sud-oest d’Uganda, frontera amb Rwanda hi ha un bell llac esquitxat de petites illes a 1900 m. d’altitud. Es tracta del llac Bunyonyi. Amb 25 km de llarg i uns 7 d’ample, que posseeix un entorn fascinant de color verd maragda i amb petits nuclis de cases humils on la vida sembla discórrer amb aparent calma.
El seu nom és donat per la gran quantitat d’aus que solquen les seves aigües i nien en la vegetació circumdant, ja que Bunyonyi en la llengua dels Rukiga significa lloc de molts ocells.
És un lloc ideal per passar unes jornades de relax després dels extenuants dies de safari o després d’un bon trekking pel impenetrable bosc de Bwindi en recerca de goril·les.

A la frontera amb el Congo es troba la cadena muntanyosa de les Rwenzori, o Rwenjura, com la coneixen els seus pobladors i que significa “Muntanya de la pluja”. Encara que per a molts seguiran sent les mítiques “Muntanyes de la Lluna” aquelles que el geògraf i matemàtic grec Ptolemeu, seguint les indicacions dels tractants d’esclaus àrabs, va establir com el lloc on naixia el Nil. Aquestes cims de neus perpètues, en què les nits de lluna plena aquesta es reflectia il·luminant tot el que havia als seus peus, és una cadena muntayosa d’uns 120 km de llarg. Compta amb alguns dels cims més alts del continent africà, com les muntanyes Speke i Stanley (pic Margarita) amb 5.109 m d’altitud. En l’actualitat les seves enormes glaceres estan desapareixent lentament, però tot i així, la seva flora és tan variada que caminar per les innombrables rutes de trekking que hi ha el converteixen en una experiència fantàstica.

Potser Kidepo N.P. sigui un dels parcs més desconeguts però més bells de tota Àfrica. Situat al nord del país, frontera amb Sudan del Sud, posseeix algun dels paisatges més espectaculars de tota Uganda. La seva sabana de pastura sudanesa,travessada pels rius Kidepo i Narus. ést d’una bellesa serena increïble. I és que Kidepo és aquesta joia amagada a la Perla d’Àfrica de paisatges diversos amb exuberants cadenes muntanyoses i vastes planes que alberguen a gairebé 500 espècies d’aus i 77 mamífers diferents.
Sense cap dubte recórrer aquesta terra és probablement una de les millors experiències que podràs viure a Uganda.

No podem visitar un país i no degustar la seva gastronomia o visitar els seus mercats setmanals. Uganda no és terra de plats amb grans complicacions, però si és cert que la influència hindú ha marcat els sabors de la seva cuina.
Curris, biryanis, masalas amb els quals donar sabor a carns, peixos i arrossos. Plats cuinats sobre brases (nyama choma) o embolicats en fulles de banana i sempre acompanyats de ugali, posho o matoke, banana bé guisada com un estofat, picada com un puré dens a manera de pa, o rostida per a ser degustada en qualsevol moment del dia.

Kampala és la caòtica capital d’Uganda. Amb més d’1.5 milions d’habitants aquesta ciutat africana no deixa de créixer, resultant una autèntica aventura recórrer els seus carrers i ja no diguem els seus mercats.
La que havia estat antic refugi de caça per al Kabaka del regne de Buganda, es va convertir en capital del protectorat Britànic quan Frederik Lugard la va seleccionar com a caserna general de la Companyia Britànica de l’Àfrica Oriental. Aquesta zona de turons ondulants i exuberants zones humides era la llar d’una gran varietat d’antílops, entre ells el impala. Els britànics van batejar a la zona com les “Hills of the Impala” per l’abundància d’aquests herbívors, nom que més tard, en ser adaptat a la llengua local, donaria origen a Kampala.

La muntanya Elgon és un antic volcà extint a la frontera entre Kenya i Uganda, al nord-est del País. Amb una superfície aproximada de 3.500 km2 és el volcà més gran aïllat i antic de l’Àfrica oriental. El seu nom prové de la tribu Elgeyo, els qui habitaven en coves al costat sud de les muntanyes. El 1968 es va crear a Kenya un parc amb el qual conservar la flora i fauna d’aquesta zona, però no seria fins a 1992 que Uganda faria el mateix en la part del Volcà que es trobava dins dels límits del seu territori. Avui és possible realitzar diferents activitats al parc, especialment trekkings amb els quals descobrir a peu aquest màgic entorn. Un dels llocs més accessibles i bells de la muntanya Elgon és el que protagonitza el riu Sipi i els seus salts d’aigua.

Si viatges a Uganda no et pots perdre un dels moments més fotogràfics del viatge, el pas per l’equador. Hi ha dues carreteres que travessen la imaginària línia de l’Equador. Una d’elles és la que baixa fins Queen Elizabeth des de Fort Portal i l’altra és la que creua per la carretera que va des de Masaka a Kampala. Tot i estar muntat per al turista, a qui no li agradaria tenir un record del seu pas per l’equador.

Un dels problemes més importants als quals s’enfronta Uganda és l’enorme desforestació que està patint el país. La població no para de créixer, i amb ella és necessària, cada vegada, més zones de terra cultivable, de manera que els locals no dubten a cremar extenses zones de bosc per poder plantar des de bananes a patates.
Però precisament la mà de l’home, ha estat la causant d’un dels paisatges més bonics del país, el que protagonitzen les plantacions de te que s’estenen sobre suaus ondulacions del terreny. Un mantell de verd vibrant entre el que s’obre pas el vermellós intens de la terra dels camins ugandesos i que proporcionen una de les estampes més belles per a ser fotografiades.