Viatges Tanzània

Pocs llocs són tan evocadors com el Serengueti. Només el seu nom desperta en nosaltres un món de somnis a on som el protagonista d’intrèpides aventures per Àfrica. Somnis a on ens endinsem en les terres infinites d’aquesta sabana esquitxada d’acàcies per trobar-nos amb els temibles lleons i emocionar-nos amb les belles postes de sol.

Això és Serengueti, 14.763 km2 on tots aquests somnis es fan realitat. Just a la frontera amb Kènia i compartint territori amb el veí Masai Mara, Serengeti és un santuari per a la vida salvatge africana. En ell es donen trobada grans depredadors com lleons, lleopards, guepards i hienes. De fet, fins i tot és possible veure els big five, doncs uns pocs rinoceronts negres viuen a la zona dels Moru kopjes. Si ets un boig dels ocells, al Serengeti es donen cabuda més de 500 espècies diferents d’aus. Però si per alguna cosa és coneguda aquesta reserva de vida salvatge és per un dels esdeveniments més espectaculars amb el que ens brinda la natura, la Gran Migració. En realitat no es tracta d’un moment únic, sinó d’un cicle anual durant el qual més d’1 milió de nyus, acompanyats per zebres i algunes gaseles, viatgen sense parar a través de les planes del Serengeti fins al riu Mara, on traspassaran les seves aigües per arribar finalment fins a les preuades pluges.

Amb 19km d’ample i una àrea de 264km2, Ngorongoro és una de les calderes intactes més grans del món sense llac permanent al seu interior. La seva bellesa és indescriptible. La visió des dels alt de la caldera amb les seves vessants és la d’un paradís natural colpidor. Unes costerudes parets d’entre 400 i 610m d’altura, tanquen diversos ecosistemes que donen cabuda a tot tipus d’animals, tant a preses com a depredadors, a excepció de l’elegant girafa, a qui li resulta impossible baixar fins a l’interior del volcà.

El Llac Magadi completa aquesta visió gairebé màgica. En ell es donen trobada grans bandades de flamencs que, amb el seu color rosat, donen el toc de color perfecte a aquest quadre magnífic de la natura. A la zona de pícnic de Ngoitoktok Springs ens trobem amb hipopòtams i altres aus aquàtiques. El Bosc Lereal és la llar de grans elefants i del rinoceront negre, en perill d’extinció. Depredadors com lleons (uns 55 aproximadament), hienes tacades, xacals negres i daurats es donen trobada en un lloc on també abunden els herbívors com nyus, zebres, búfals, gaseles de Grant i alguns elands, hartebeets, bushbucks o reedbucks.

A causa de la proximitat de Tarangire N.P. amb Serengeti i Ngorongoro i la fama d’aquests, fan que aquest sigui un dels parcs més subestimats de Tanzània, i en canvi és el segon amb major concentració de vida salvatge de tot el país. En ell hi habiten grans bandades d’elefants, més de 700 lleons residents i una nombrosa població de zebres, nyus, elands, Orys, kudus, girafes i búfals, arribant a un total de 450 espècies diferents. El seu paisatge canviant el converteix en un parc de peculiar bellesa. Durant l’època seca l’escarpada vora del riu Tarangire ofereix un escenari ideal per a l’albirament d’animals. Durant la curta època de pluges,en canvi, creixen les zones pantanoses fent que els animals es dispersin pel parc. Però si hi ha alguna cosa que fa aquest lloc mereixedor d’una visita, són els grans i èpics baobabs que esquitxen el seu territori.

Pròxim a la regió d’Arusha i als peus de Ngorongoro es troba el Llac Manyara, un llac salí poc profund i hàbitat per búfals, elefants, lleons, lleopards, alguns pocs rinoceronts i una gran quantitat d’aus entre altres espècies d’animals. El seu nom prové de la paraula massai “emanyara” amb la qual es designa un tipus de euphorbia que normalment es conrea en forma de cèrcol al voltant d’un poblat. El Parc Nacional de Manyara acull una estreta franja entre el mur del Rift Gregory i el llac Manyara, amb un total de 330 km2 de terres àrides, bosc i el llac que, durant l’estació de pluges, pot arribar a assolir una superfície de 240 km2.

Zanzíbar és un tros de paradís de platges amb aigües cristal·lines i sorra blanca, on l’aire desprèn aroma a espècies i on segueixen ressonant sons d’una època passada i de la seva història com sultanat.

A Zanzíbar ens esperen més de 30 platges al llarg de tota la seva costa, algunes tranquil·les i altres amb marees pronunciades que canvien completament l’aspecte de la platja. Una de les millors platges de Zanzíbar és potser la de Nungwi, situada al nord del país, a on no arriben les marees i es pot nedar i gaudir de magnífics passejos amb la posta de sol.

A Zanzíbar, a més, és possible gaudir de diferents activitats aquàtiques, des de busseig, snorkelling en els seus esculls de coral, practicar surf o windsurf a Jambiani o fins i tot nedar amb dofins a Kizimikazi i anar a veure balenes segons l’època de l’any.

Però no tot són platges en aquesta increïble illa, a Ciutat de Zanzíbar, capital de l’arxipèleg, es troba un casc antic capaç de traslladar-nos als temps en què Zanzíbar es va convertir en l’illa de les espècies, una època en la qual els àrabs es van fer amb el control convertint-la en un important centre esclavista del món àrab i on l’ivori s’extreia d’Àfrica cap a altres mons. Es tracta de Stone Town, la Ciutat de Pedra, una ciutat que pocs canvis ha patit en els últims 200 anys i que en el 2,000 va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Majestuós i amb un perfil inconfusible s’alça una muntanya llegendària, un cim nevat a la línia de l’equador, protagonista d’ancestrals històries i llar de déus, es tracta del Kilimanjaro, el cim més alt d’Àfrica. Kilimanjaro en realitat és la unió de 3 cons volcànics avui inactius, el Sira amb 3,962 m. d’altitud, el Mawenzi amb 5,149 m. i el Kibo, el més recent geològicament parlant i amb el pic Uhuru que s’eleva fins als 5,891,8 m, i que el fa ser el més alt de tota Àfrica. El 1977 es va crear el Parc Nacional del Kilimanjaro, un dels més visitats de tota Tanzània, un parc que curiosament no neix amb l’objectiu únic de conservar la poca vida silvestre que en ell es dóna, sinó amb la missió de perpetuar i protegir una àrea natural espectacular. Les terres baixes estan ocupades pels “chagga” i els seus camps de conreu, després s’eleva i apareix una esplèndida selva tropical on viuen elefants, búfals, lleopards, elands i diversos primats, més endavant i, a mesura que l’altura guanya protagonisme, el paisatge de vegetació exuberant deixa pas a prats alpins, i finalment un paisatge lunar amb algunes zones de gel que ens acompanyarà fins als cims bessons de Kibo i Mawenzi.

Amb una grandària similar al de l’Illa d’Irlanda, el Llac Victòria és font de vida per als pobles de tres països, Uganda, Kènia i Tanzània. És el llac tropical més gran del món amb una extensió que gairebé arriba als 68,000 km2, i el segon llac més gran d’aigua dolça després del Llac Superior a Amèrica del Nord. El Llac Victòria va ser descobert per l’explorador anglès J. Speke en 1858 qui, al costat de Sir Richard Francis Burton, va liderar una expedició per les terres interiors de l’Est i centre d’Àfrica amb l’objectiu oficial de localitzar els Grans Llacs dels que parlaven els mercaders àrabs i amb la finalitat veritable de donar amb les fonts del Nil. El Llac Victòria és el lloc ideal per a l’observació d’aus aquàtiques, per descobrir la vida dels pobles de pescadors que resideixen a les seves ribes i fins i tot per descansar en alguna de les seves illes interiors.

Amb els seus 22,000 km2 Ruaha és el major parc nacional de Tanzània. Situat al Sud del país, és la llar de la més nombrosa població d’elefants de tot el país, arribant a aconseguir els 12,000 exemplars. El seu cor està format pel riu Ruaha, el qual es troba envoltat per un paisatge sorprenent que comprèn un altiplà ondulat d’uns 900m. d’altura mitjana, boscos de baobabs que trenquen la monotonia de les grans planes, afloraments rocosos i rius sorrencs que, durant l’època seca, actuen de corredors per als animals per arribar fins a les zones on roman l’aigua. En aquesta àrea de conservació es donen cabuda hipopòtams, cocodrils, búfals, zebres, antílops Defassa, hartebeest, antílops sabres, Kudus, algunes gaseles, depredadors com els lleons, guepards i lleopards i unes 500 espècies diferents d’aus.

Al Sud de Tanzània es troba la major reserva de vida salvatge d’Àfrica i l’àrea protegida més extensa de Tanzània. Cobreix un total de 50,000 km2 i per la seva diversitat de vida animal i naturalesa intacta, va ser designada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1982.

Selous és llar de grans ramats d’elefants, de l’amenaçat rinoceront negre, de búfals del Cap, de girafes massai, de zebres de plana, de cocodrils del Nil i fins i tot de ramats de gossos salvatges que, juntament amb depredadors com els lleons, fan les delícies de tot aquell que s’endinsi en un safari per aquesta reserva.

Les terres de Selous es troben travessades pel riu Rufiji, un dels trets més característics d’aquesta reserva i que permet realitzar safaris en vaixell. El Rufiji desemboca en l’Oceà Índic, i al seu pas obre una esquerda a la terra creant el Congost de Stiegler, un canó de 100 m de profunditat i el mateix nombre d’ample.

El nom d’aquesta reserva s’ha de Frederick Selous, un conegut explorador, caçador i conservacionista britànic famós per les seves gestes pel sud i est d’Àfrica i que va morir en Beho Beho el 1917 mentre lluitava contra els alemanys durant la Primera Guerra Mundial.

Molt a prop de la ciutat d’Arusha i als peus de la muntanya Meru es troba una petita reserva natural de 322 km2, el Parc Nacional d’Arusha. Caracteritzat per una vegetació exuberant, es considera un dels parcs més bells de Tanzània i és freqüentat per senderistes que busquen ascendir a la Muntanya Meru, en molts casos com aclimatació prèvia a l’ascensió del Kilimanjaro, o bé per visitar el cràter del Ngurdoto, conegut com el petit Ngorongoro.

Els Llac Momella són un altre dels atractius d’aquest petit parc, on a part de realitzar safaris en canoa, es poden fer safaris a peu a causa de l’escassa presència de depredadors.

La Gran Falla del Rift ha estat origen d’una gran quantitat de llacs que van marcant tota la seva extensió. Un d’ells és el Llac Natrón, als peus de la muntanya sagrada per als Masai l’Oldonyio Lengay, un estratovolcà molt peculiar amb una lava de composició de carbonats única i amb una viscositat semblant a l’aigua, el que la converteix en la lava més fluida i freda del món.

Aquest gran llac salat es troba just a la frontera amb Kènia i és conegut per les seves aigües tenyides de vermell degut de la presència d’unes petites algues, que a més, atrauen grans colònies de flamencs. Aquests van any rere any per posar els seus ous en nius de fang que s’alcen sobre les corrosives aigües, impedint així que petits depredadors com els xacals puguin agafar-los.

Aquestes són terres de Massais, els quals van ser desplaçats de les seves ancestrals hàbitats en crear-se els parcs i reserves del voltant. Natrón ofereix l’oportunitat als viatgers que arriben fins aquestes inhòspites terres de descobrir a alguns pobles encara allunyats de la influència de les grans masses turístiques, d’ascendir un volcà únic, de descobrir un llac misteriós capaç de petrificar animals i convertir-los en estàtues de calç , o bé de banyar-se en les aigües de Ngaresero.

Els massai són un poble de pastors seminòmada d’origen nilòtic que es van establir al llarg de la Vall del rift durant el primer mil·lenni de la nostra era. La major part del seu territori es troba en Tanzània, tot i que és a Kenya on es troba la majoria de la seva població. Per a ells el bestiar determina la seva qualitat de vida, i encara que durant segles han viscut exclusivament d’això, la pressió a la qual es veuen sotmesos a dia d’avui, ha fet que es sedentaritzin, comencin a conrear i fins i tot busquin treball en lodges o en les ciutats. Viuen en bomes, en poblats formats per cases fetes de tova i protegits per tanques branques d’acàcies punxagudes. Els massai no tenen caps, sinó que s’organitzen per grups d’edat masculins, els membres han de passar diferents ritus per anar ascendint socialment fins arribar a formar part de la gent gran. Els Masai no s’han mantingut inalterables al pas del temps. Han patit la pressió que exerceix sobre ells el govern qui els va desplaçar de les seves terres ancestrals per crear reserves i parcs, i la influència del turisme en massa, però tot i així, aquest poble orgulls dels seus costums, segueix sent un dels majors atractius d’un safari per Tanzània.

En plena falla del Rift, entre Burundi, Tanzània, Zàmbia i R.D. Congo, actuant com a frontera natural, es troba el segon llac més gran del continent africà i el segon més profund del món després del llac Baikal a Sibèria. En ell habiten unes 250 espècies de peixos cíclids, dels quals, gairebé un 98% són endèmics del llac, al costat d’altres 150 espècies de peixos no-cíclids. Els primers europeus que van arribar fins a aquest immens mar interior van ser els britànics Richard Francis Burton i John Speke el 1858 durant la seva expedició a la recerca de les fonts del Nil. Les seves aigües canvien del blau cel al verd en alguns trams, però sempre són solcades per tot tipus d’embarcacions. Des de canoes de fusta dels pescadors locals que amb les seves malmeses xarxes surten nit rere nit a pescar, fins a les barcasses amb les quals es desplaça la gent d’un país a un altre, i fins i tot l’històric MV Liemba, un gegantí ferri que Alemanya va usar durant la Primera Guerra Mundial.