EL DESPERTAR EN UN DELS LLOCS
MÉS BONICS DEL PLANETA
Guatemala és un regal de la natura. Barreja perfecta de gent, cultura, història i aventura i natura que fan que qualsevol viatge per aquestes terres sigui una experiència inigualable
El paradís oblidat de grans viatges. Si existeix un racó d’Amèrica que pugui fer-nos viure viatges de qualsevol índole és aquest. Ja sigui en viatges en grup, viatges d’aventura o viatges a mida, Guatemala és sempre sinònim de viatges alternatius. Ens sorprendran les seves ciutats de carrers empedrats i les seves cases colonials pintades de colors suaus i frescs, o els seus mercats replets de gents amables d’arrelades costums i profunda religiositat. I les seves selves espesses, plenes de vida, on en tancar els ulls escoltarem milers de sons, envaïts per una profunda olor a terra humida, i en obrir-los de nou, descobrirem, imponent davant nosaltres, les restes del que un dia va ser la més gran i antiga de les ciutats mayes, Tikal.
Guatemala té un 41 per cent de població indígena. Es el segon país d’Amèrica seguit de Bolívia amb major percentatge de pobles originaris. Aquest país ofereix als al viatger experiències alternatives que volen tenir contacte directe amb la població indígena i conèixer els seus costums ancestrals. Un país i una població molt castigada per una llarga guerra civil i que ha sabut mirar cap endavant amb gran força i lluita pels seus drets i llibertats.
Guatemala és el cor del món maia. La seva història i situació geogràfica ho han convertit en un dels destins més atractius de Llatinoamèrica, proporcionant alhora l’opció de combinar un viatge d’aventura amb l’arqueologia, la història, la cultura i la natura. Viatjar a Guatemala és una experiència gairebé màgica, passejar per les seves acolorides ciutats de tradició colonial, els seus mercats plens d’una vida aclaparadora, l’olor de truites i panotxes de blat de moro rostides en els seus carrers, l’espiritualitat del seu poble barreja de ritus ancestrals amb sants inimaginables i cultes cristians … Descobrir les seves ciutats, com la magnífica Antigua Guatemala, és un autèntic plaer. Aquesta desmanegada joia, va ser capital durant l’època colònial, i és posseïdora d’una bellesa única i atemporal, a causa sobretot, als detalls arquitectònics que ens rememoren temps passats i als efectes que, els successius terratrèmols, han tingut sobre el seu patrimoni.
Si a aquest sentiment nostàlgic li afegim el seu entorn, marcat per la presència imponent dels volcans Pacayá,Tajumulco, volcán de Fuego o Agua esdevé un punt inevitable de qualsevol viatge. Visitarem els 12 pobles del voltant del Llac Atitlán, considerat un dels més bonics del planeta, com les comunitats de San Juan de la Laguna, San Pedro, San Marcos ue ens ofereixen una oportunitat única per conèixer de prop els Guatemalencs de les ètnies Tzutuhil, Quiché i Cakchique, perquè Guatemala, sobretot, és la seva gent i la lluita per la supervivència.
Farem incursió dins dels increïbles mercats de les comunitats indígenes com el mercat de Chichicastenango, Sant Francisco el Alto o el de Todos los Santos no faran més que ressaltar que aquest és sens dubte un dels millors viatges per centreamèrica. Amb la nostra aposta per un turisme responsable i compromès, els nostres guies TERRES us donaran informació de com interactuar i minimitzar la nostra presència.
El llegat maia segueix dominant el caràcter i l’esdevenir d’aquest poble. El ric patrimoni maia i la seva sorprenent cultura han deixat algunes de les ruïnes més impressionants a dia d’avui, com els temples de Tikal, que s’alcen al mig de l’espessor de la selva, El Mirador a la jungla del Petén, o els menys coneguts Quiriguá, a al nord-est de país prop d’Izabal, o Takalik Abaj a la falda de la serralada de la Sierra Madre.
Si a tot això li afegim una naturalesa exuberant, Guatemala resulta el destí ideal per viure un viatge de somni, fusió perfecta entre l’aventura i tots els serveis que un viatger desitja. Els seus paisatges són extraordinàris, barreja de volcans, llacs, boscos, blatdemorars, selves i aquesta vida rural que segur us captivaran. De la costa a les muntanyes travessem 32 microclimes. A l’oest de país el Pacaya esperant ser explorat. El seu ascens no resulta complicat i és impressionant gaudir de l’espectacle de les fumaroles i de vegades, fins i tot de rius de lava. Al nord la Reserva de la biosfera Maya amb la jungla del Petén i tota la seva vida natural envoltant restes maies. A l’est de país “Rio Dulce”, que connecta el Llac d’Izabal amb el Mar Carib la zona de Livingston, per la qual cosa és un important corredor biològic per a espècies com el manatí, i amb un bosc plujós en el seu marge que ofereix un paisatge sorprenent acabant a terres dels Garífuns.
El centre del país ens atraparà amb un espès bosc tropical, hàbitat pel Quetzal, on trobarem llocs com Semuc Chempey (on el riu s’amaga sota les pedres), allà el riu Cahabón dóna origen a un gran nombre de gorgs de color verd turquesa o jade que van canviant al llarg de l’any en funció del clima, sol i altres factors naturals, un espectacle impressionant que no cal perdre.
Al nord de Guatemala trobem l’àrea protegida de la Selva de Petén, la major de tot el país i limítrof amb Mèxic i Belize. S’hi troben dues Reserves de la Biosfera Maya, 5 Refugis de vida silvestre, 4 biotips protegits, 7 Parcs Nacionals i especialment les restes d’una de les cultures mesoamericanes més destacades de la història, la cultura Maya. Petén alberga restes arqueològiques maies com Tikal, el Parc Nacional d’Yaxha, el Parc Nacional del Mirador, el lloc arqueològic de Pedres Negres, el de Ceibal i Uaxactún.
Al bell mig d’una selva esplèndida i envoltada d’exuberant vegetació i vida silvestre, trobem la ciutat maia més gran fins ara coneguda, la ciutat de Tikal. Amb els seus 576 km2, Tikal forma part de la llista elaborada per la UNESCO com a Patrimoni Mundial Cultural i Natural de la Humanitat des de 1979. El seu origen es remunta al S. IV a. C. Encara que la seva època d’esplendor se centra més entre el 200 i el 900 d.C. quan es va convertir en capital d’un estat bel·ligerant i un dels regnes més poderosos dels antics maies. Es creu que la ciutat va arribar a tenir una població total de 90,000 habitants en algun moment de la seva història. Precisament aquesta sobrepoblació, juntament amb les dificultats per aconseguir aigua, ja que la seva única font era l’aigua de pluja, i la decadència agrària van poder ser la causa del col·lapse de Tikal.
Durant segles la selva va engolir les magnífiques restes d’una ciutat impressionant, encara que mai va quedar en l’oblit de la població local. Però no seria fins a 1848 quan una expedició guatemalenca arribaria fins a ella i elaboraria les primeres il·lustracions dels seus monuments redescobrint-la així per al món.
Més de 500 edificis monumentals, entre places, complexos astronòmics, calçades, piràmides, una acròpolis i una zona on habitava l’aristocràcia conformen aquest antic centre cerimonial de la civilització maia. Yaxha, o “Aigua verda” és una deliciosa barreja entre arqueologia i paisatges de gran bellesa. La seva situació és privilegiada, es troba en plena Selva de Petén, a prop de la llacuna de Yaxha i a tan sols 30 km de les famoses ruïnes de Tikal. Molts la consideren el secret més ben guardat de Guatemala, una joia que ha quedat eclipsada per la fama de Tikal però, tot i així, considerada com un dels parcs arqueològics més interessants del món maia, i la seva visita s’ha convertit en un imprescindible.
El Mirador es troba en un entorn natural privilegiat, a només 7 km al sud de la frontera amb Mèxic, enmig d’un espectacular bosc subtropical llar de plantes i animals en perill d’extinció. El seu nom va ser donat per part dels “chicleros”, els recol·lectors de xiclet que recorrien la zona i observaven les impressionants vistes de la densa selva de Petén des del cim d’alguns dels seus edificis. El seu origen data del 600 a.C. i es creu que va ser parcialment abandonada cap al 150 d.C, quan, probablement, va ser reubicada.
El Mirador conté algun dels més grans edificis del món maia com el complex “La Danta”, amb un volum de 2.800.000 m3, dos-cents mil més que la Gran Piràmide de Kheops a Egipte i una de les piràmides més altes del món, només per darrere de la de Tikal.
La que un cop va ser capital de Guatemala et sedueix des del mateix instant en què poses un peu en ella. Calçades empedrades, façanes de colors pastís, edificis colonials que es barregen entre les ruïnes de velles esglésies de façanes barroques devastades per terratrèmols … i tot això amb la impassible visió, gairebé omnipresent, del volcà de l’Aigua i el volcà de Foc o el Acatenango. Declarada Patrimoni de la Humanitat el 1979 aquesta bella i màgica ciutat amb més de 500 anys d’història, ha viscut moments de glòria i de decadència. Els terratrèmols, les erupcions volcàniques i les inundacions gairebé la van portar al seu abandó, però avui és una ciutat que ha ressorgit de les ombres per erigir-se com la més bella de tota Guatemala.
Guatemala és un lloc impressionant per la seva naturalesa salvatge, la seva cultura ancestral i especialment per la seva gent. Tot viatger que visita Guatemala queda sorprès de descobrir un indret en el qual el temps es va aturar, en el qual les dones, encara abillades amb els vestits tradicionals, passegen pels carrers en el seu tràfec diari i en el que els homes, amb el seu deambular pausat, fan ofrenes a sants locals en una simbiosi perfecta entre la fe catòlica i la maia.
Chichicastenango és sens dubte un d’aquells racons de Guatemala en què tota la tradició Guatemalteca es dóna cabuda. El seu mercat s’ha convertit en una icona per a la ciutat. Situat a la Plaça Principal acull llocs de records i artesania juntament amb botigues de roba, fruita, confitats o fins i tot carnisseries. Les olors a truita inunden els estrets carrerons formades pels botiguers i els colors de les teles i els güipiles amb flors brodades de les dones són una explosió a ulls del viatger.
Però no només el mercat ha de ser un reclam per visitar aquesta ciutat, el fervor religiós de la seva població, de majoria maia, s’evidencia en els carrers i en especial al voltant de l’església de Sant Tomàs, on es barreja l’olor de les flors que ocupen els llocs dispersos en les seves escales, amb el de l’encens que forma part de les cerimònies, ofrenes i tradicions dels indígenes quichés.
El Llac Atitlán és un trosset de paradís, un dels racons més bells del país i el lloc ideal per gaudir de tota l’essència de Guatemala. Aquest llac, d’origen volcànic, no només destaca per la bellesa del seu paisatge, per aquestes aigües que reflecteixen el cel i la silueta dels volcans que l’envolten, sinó especialment pels pobles que s’allotgen en la seva riba. Panajachel és la comunitat més gran i per on la majoria de viatgers comencen. Sant Pere la llacuna és un poble tranquil durant el dia i més animat durant la nit. Santa Creu la Llacuna és ideal per a aquell que busqui tranquil·litat. I Santa Catarina de Palopo i Sant Antoni de Palopo són dos poblets que segueixen mantenint la cultura maia local i són ideals per als que vulguin viure una experiència més local i autèntica.
Format per frondosos boscos mil·lenaris, ecosistemes de bosc sec, boscos ennuvolats i selves tropicals i garriga espinósa, Verapaces és un paradís natural, refugi d’una gran fauna i flora d’espècies en perill d’extinció com el Quetzal o la Monja Blanca.
Es troba en els departaments d’Alta Verapaz i Baixa Verapaz i causa de la seva morfologia, és el lloc ideal per als amants de les activitats a l’aire lliure i de la natura. En aquesta regió es donen trobada piscines naturals, rius, cascades, boscos, muntanyes i coves.
Algun d’aquests racons imprescindible és el Parc Nacional Semuc Champey, el lloc on el riu s’amaga, un pont natural de pedra calcària sota el qual flueix el riu Cahabón i que forma set gorgs esglaonats de color verd maragda o turquesa depenent de l’època de l’ any en què es visita.
Un altre d’aquests llocs únics són les coves de Lanquín on trobem una xarxa de galeries i voltes de colossal grandària.
Situat al departament d’Izabal, cobreix una àrea d’uns 43km de llarg i conforma una de les primeres àrees protegides de Guatemala. S’hi troben ecosistemes aquàtics i manglars estuaris, propiciant la vida a espècies en perill d’extinció com els manatís i sent la llar d’una gran varietat d’aus aquàtiques. Es tracta de 7,200 hectàrees entre el Llac d’Izabal i la Badia de Amatique. El canó format pel riu, en la seva desembocadura sobre la badia, ofereix un espectacle en forma de vegetació exuberant. Recórrer la zona en llanxes i solcar el riu és una oportunitat única per gaudir de la natura. És a través de l’aigua com s’arriba al biòtop del manatí, llacs i canals en una zona plana i inundable formada per la conca del riu Chocón i on, a més del protegit manatí, trobem també mamífers com llúdrigues, rèptils com el cocodril acutus i gran varietat de peixos.
Al nord de Guatemala, al departament de Quiché es troba la serra no volcànica de més altitud de tota Amèrica Central. El seu nom és Cuchumatán, el significat és “el que va ser unit amb gran força”. Aquest és un lloc únic, en es troben més de 50 llocs arqueològics, unes 112 espècies d’arbres i més de 100 punts de gran interès ecològic i paisatgístic com la llacuna Yolnajab, la petita Magdalena, el riu Blau anomenat així per la seva sorprenent color turquesa, el forat cimarrón o el Mirador Joan Diéguez Olaverri.
Però sobretot, la Serra de Cuchumatanes és la llar de l’ètnia Ixil, descendents dels maies i últim gran bastió d’aquesta cultura.
Amagat entre els plecs de la serralada de Cuchumatanes es troba el Triangle Ixil, una zona al nord de Sacapulas d’uns 2,300 km2 i que dóna recer als pobles de Sant Joan Cotzal, Sant Gaspar Chajul i Maria Nebaj. Els ixil, són una ètnia al nord de Guatemala hereus de la cultura maia, i grans defensors d’aquesta tradició. És per això que arribar fins a aquesta zona del país és com donar un gran salt en el temps. Allà el paisatge verd de les muntanyes contrasta amb els vestits colorits de les dones teixits amb bells brodats de flors o aus, i engalanades amb el tradicional tocoyal i els pompons amb els que decoren les seves trenes. Però no només les dones són un bastió de la cultura maia, els homes també van abillats amb tradicionals peces de colors. Recórrer els carrers d’aquests pobles, visitar els seus mercats, degustar la gastronomia local i conèixer la seva gent és un dels moments més entranyables d’un viatge per la bella Guatemala.
Quetzaltenango és la segona ciutat més important del país. Coneguda com Xelahuh pels locals, es troba en una vall muntanyosa a l’altiplà guatemalenc a una altitud de 2,537m sobre el nivell del mar, i està envoltada de nombrosos volcans, naixements d’aigües termals i rius. Compte a més amb les construccions colonials més antigues del país, ja que va ser on primer es van assentar els conqueridors espanyols. Tot i això, la ciutat és visitada majoritàriament no per la seva bellesa, sinó perquè des d’ella es poden organitzar diverses rutes com la que ens porta fins al volcà Chicabal, amb una bella llacuna en el seu cim o el turó El Bagul, un dom format per lava de gran viscositat convertit en un bonic mirador de vida silvestre i amb diversos senders per recórrer a peu. També és possible donar-se un bany a les gorges termals producte de la gran activitat volcànica que envolta la ciutat com Aigües Amargues, Fonts Georginas o Banys de Almolonga. Des de la ciutat, parteixen també algunes caminades espectaculars com la que ens porta fins al cim del Tajumulco, el punt més alt d’Amèrica Central o la ruta de tres dies a peu que ens conduirà fins al Llac Atitlán.
Livingstone és una ciutat completament diferent a qualsevol altra de Guatemala. Aquí no hi ha cases colonials ni cultura maia traspuant per cada cantonada. La població és una barreja entre “ladinos”, garifunes i maies en un poble amb el més pur estil i ritme caribeny. Les seves platges, com Platja Blanca són un atractiu per al viatger que vulgui descansar uns dies del ritme frenètic d’un viatge per Guatemala. Des Livingstone podem simplement passejar, degustar la gastronomia local, gaudir de la presència dels pelicans que s’amunteguen a la costa o agafar una embarcació i remuntar Riu Dolç per gaudir de tot l’esplendor natural que l’envolta.
Amb les seves cases de color pastís i els seus carrers empedrats que arriben fins a les aigües maragdes del llac de Petén Itzá, Flores és una ciutat pintoresca al nord de Guatemala, a la regió de Petén. Es tracta d’una petita illa connectada a terra per una calçada d’uns 500m. i que la condueix directament fins a la petita població de Santa Elena.
Flores, per la seva bellesa moderada, els petits hotels i restaurants de la zona amb vistes al llac és el lloc ideal per passar uns dies de descans, però també és l’enclavament perfecte com a porta d’entrada per visitar les ruïnes de Tikal per la seva proximitat.
