DESCOBREIX TEMPLES PERDUTS DE L'IMPERI KHMER
I LES MISTERIOSES AIGUES DEL MEKONG
CLa joia del sud-est asiàtic, la gran desconeguda que amaga meravelles inimaginables al seu interior. Riquesa ètnica, paisatges de somni, volcans, platges i un poble entranyable que no oblidaràs t’esperen en una aventura a Cambodja.
Com l’au Fènix, Cambodja ha ressorgit de les seves cendres per renéixer ple d’esperança i il·lusió. Va ser, fa segles, el bressol de l’Imperi Khmer que es va estendre per Laos, Tailàndia i Vietnam. Era l’imperi més gran del sud-est asiàtic. Com emblema del seu domini per a la posteritat trobem els majestuosos temples d’Angkor, considerats l’assentament humà preindustrial més gran de món.
Però malauradament la memorable història de l’Imperi Khmer va veure suplantat el seu nom amb l’aparició, al segle XX, del Partit Comunista de Kampuchea o com es van denominar, els Khmer Rojos. Començava així la història més fosca i trista de país. El líder Pol Pot va establir l’ideal socialista agrari amb l’objectiu de reconstruir els orígens de la civilització khmer ancestral. La ruralització es va traduir en camps on els cambodjans van treballar de forma forçada. Es calcula que un quart de la població va perdre la vida en el que s’ha denominat el “Genocidi cambodjà“. A principis dels noranta el règim comunista va caure i en el seu lloc es va establir la Monarquia. Va ser l’inici de la Cambodja moderna.
Actualment és un país poc conegut tot i posseir grans atractius, des d’un excel·lent turisme cultural únic al món a un paisatge encara verge ideal per als viatges alternatius amb boscos poc explorats, navegacions pel Mekong, platges solitàries de blanca sorra i pobles tradicionals.
Però a part del seu ric atractiu arquitectònic i natural el que més enamora de viatge per Cambodja és la seva gent. Els cambodjans, amb el seu ritme pausat, caminen amb un somriure als llavis i als ulls. Són un poble d’extremada simpatia obert a conèixer els visitants que passegen curiosos pels seus pobles, camps d’arròs, temples i camins per la selva.
Passejar al capvespre per Angkor Wat serà una experiència inoblidable que recordarem tota la vida. Pels que busquen un viatge alternatiu per Cambodja us proposem descobrir, seguint les aigües del Mekong, la regió més remota, el Ratanakiri, on petits volcans i ètnies locals us sorprendran. Encara que es tracti d’un lloc poc visitat serà, sens dubte, en el qual trobarem un dels hotels amb més encant convertint l’aventura en un viatge confort. Les ciutats de Phnom Phen i Siem Reap us regalaran vibrants carrers plens de vida i una gastronomia tan variada que fins i tot els més valents dubtaran.
Per aquest motiu des de TERRES Llunyanes fa molts anys que organitzem viatges en grup per Cambodja amb guia Terres, però també viatges a mida i és que estem convençuts que és, sense dubte, un petit paradís que no us deixarà indiferents, un dels millors llocs per viatjar per Àsia.
Un dels majors atractius turístics de Phnom Penh és el Palau Reial, un conjunt de 9 edificis totalment emmurallat on s’ubica la residència dels reis de Cambodja des de la seva fundació en 1.866. El palau és un clar exponent de l’arquitectura dels Khemer fora de Siem Reap. Encara que algunes zones no són visitables per qüestions de seguretat en residir la família reial, de les que podem accedir cal destacar la Sala del Tron, el Pavelló de Napoleó III, el Pavelló de Chanchaya, el de Phonchani i sobretot la Pagoda de Plata . Encara que segurament sortireu fascinats per la bellesa dels seus jardins, especialment els que envolten a aquest últim edifici.
Un dels pitjors malsons que va viure el poble cambodjà es va iniciar el 1975, quan l’exèrcit rebel liderat per Pol Pot, els Khemeres Vermells, guanyaven al govern d’aquest moment a Cambodja i es feien amb el control del país. El que va ser acollit com un gran esdeveniment i una esperança per al país es va transformar en un terrible genocidi, o com ells anomenaven una “neteja” contra tot qui fos contrari al règim o sospitós d’estar-ho. Més d’un milió i mig de persones van morir o van desaparèixer. Finalment els vietnamites van alliberar al poble cambodjà d’aquests 4 anys d’horrors i així van descobrir els “Killing Fields” o “Camps de la mort”. Llocs on els detinguts eren traslladats amb l’excusa de ser recol·locats en altres presons i on se’ls executava de forma terrible.
Des de les serralades de l’Himàlaia i travessant la Xina per la regió de Yunnan, avança per Birmània, Laos, Tailàndia, Cambodja i desemboca a Vietnam, formant el conegut Delta del Mekong. Uns 4.880 km que discorren per 6 països donant vida a uns 100 milions de persones i albergant unes 1200 espècies de peixos. Aquestes dades, ens fan ser capaços d’imaginar què suposa el Mekong per a la gent que viu a la seva riba. Descobrir les aldees, més o menys remotes, que apareixen al seu pas, és un dels moments que cap viatger que s’endinsi per les terres de Cambodja s’ha de perdre.
Al sud del riu Mekong, entre Laos i Cambodja, podem observar els dofins d’aigua dolça o Irawaddi (nom que se’ls concedeix pel riu Irawaddi, situat a Birmània). Aquests mamífers de color blau grisenc i que poden arribar a fer fins a 2,5m s’han convertit en un reclam per als viatgers que visiten Cambodja. Tot i que enrere han quedat els anys en què la població local, les males pràctiques pesqueres i els bombardejos al nord del país van posar en greu perill a aquests animals, els dofins d’aigua dolça segueixen estant en una situació delicada. En els 190 km des del llac Tonle Sap fins als ràpids amb la frontera, només es troben uns 71 exemplars. Així que intentar trobar-se amb aquest tímid animal resulta una mica excepcional.
Ratanakiri és potser la regió més interessant i bella de tota Cambodja. Accedir a aquesta regió remota fins fa molt poc només era apte per a viatgers molt aventurers, ja que fins a 2011 no existia ni una sola carretera asfaltada. I tot i que ha dia d’avui no és que hagi millorat molt més, a Terres Llunyanes vam decidir endinsar-nos en ella per tota aquesta riquesa natural i ètnica que amaga. Al nord del riu Sèsam i recorrent el país en canoa, o a peu ens podem trobar amb els Jarai, els Tompuon o els Brau. Totes elles amb les seves tradicions, costums i les seves pròpies llengües.
La regió del Ratanakiri és el gran secret de Cambodja. Selves, cascades, rius i fins i tot volcans. A l’interior del Ratanakiri, al cor de l’àrea protegida de Boeng Yeak Lom es troba aquest bonic llac volcànic. Les seves aigües reflecteixen el verd maragda de la jungla que l’envolta proporcionant-li una bellesa única. Es creu que el llac es va formar fa uns 700.000 anys i ha estat considerat pels Tompuon, una de les minories ètniques de la zona, com un lloc sagrat i origen de llegendes que situen misterioses criatures sota les seves aigües.
A la frontera entre Tailàndia i Cambodja trobem el Temple de Preah Vihear. El que va ser durant temps objecte de disputa entre Tailàndia i Cambodja és avui un dels més espectaculars d’aquest país i un dels imprescindibles que has de visitar en el teu viatge a Cambodja. El Preah Vihear va ser construït al segle XI i dedicat al déu hindú Shiva al turó sagrat de Pey Tadi. El temple és una de les herències arquitectòniques més belles dels Khemer a més de trobar-se envoltat d’un paisatge espectacular i emmarcat per les muntanyes de Drangrek.
Cambodja és un país majoritàriament budista. El 95% de la seva població segueix els ensenyaments de Buda, mentre que la resta de la població practica bàsicament el cristianisme i algun tipus de religió animista, com és el cas de les minories ètniques del nord del país. No es pot entendre Cambodja sense conèixer el Budisme, de fet els monjos participen de forma activa en la vida diària de les zones rurals sent part imprescindible en casaments, funerals i altres cerimònies i és habitual veure’ls amb els seus vestits de color safrà pels carrers del país.
Cambodja posseeix paisatges sorprenents. Boscos de verd intens, rius fonts de vida, cascades i platges a més d’una riquesa cultural impressionant. Per descobrir el dia a dia de la seva gent i la bellesa d’alguns dels seus paisatges no et pots perdre passejar amb bicicleta o moto pels camins circumdants als camps d’arròs. No et perdis aquesta experiència, especialment amb els llums del capvespre.
Localitzat a la província de Siem Reap, el parc arqueològic d’Angkor són les restes d’una de les ciutats més importants del món antic. El seu nom significa literalment “ciutat sagrada” i va ser la capital de l’imperi Khemer entre els segles XI i XII dC. Angkor va sorgir de la unificació d’un conjunt de petits feus, i a mesura que l’imperi anava guanyant en importància també ho feia aquesta ciutat, tant en grandària com en població. Però de cop i volta i després d’ascendir tant en esplendor com a poder, la Ciutat sagrada va ser engolida i va desaparèixer. Una ciutat tan gran com l’àrea metropolitana de Nova York i amb gairebé un milió d’habitants es va reduir a res.
Avui d’entre les seves ruïnes, no ens podem perdre la visita als temples d’Angkor Wat, Angkor Thom i Phnom Bakeng.
Va néixer d’una necessitat i amb el temps s’ha convertit en una de les majors atraccions turístiques de Battambang. El tren de bambú no és més que una taula de bambú o fusta, acoblada a un parell d’eixos amb rodes i propulsat amb un motor de motocicleta amb el qual els cambodjans s’han desplaçat durant anys a velocitats que podien arribar als 40 km per hora. Durant l’ocupació francesa es va construir una via fèrria que va caure en desús durant el règim militar dels Khemer. La manca de manteniment i la guerra que va provocar el seu precari estat, va fer que s’aguditzés la inventiva de la població per crear un mitjà de transport, tant per a mercaderies com per persones. Així va néixer el tren de Bambú o Norry, com en diuen els cambodjans.
Tonle Sap és el major llac d’aigua dolça del sud-est asiàtic. Es troba al cor de Cambodja, a pocs quilòmetres de Siem Riep, i és la llar d’unes 200 aldees habitades per una mica més de 90.000 persones, la majoria d’elles d’origen vietnamita que van arribar allà fugint dels horrors de la guerra. Viuen bàsicament de la pesca i les seves llars són cases flotant que s’eleven del nivell del mar amb uns fràgils pilons de fusta que les salven de les crescudes del llac durant l’època de pluja. De fet, en el Tonle Sap es produeix un fenomen estrany i poc habitual, just després de l’època de pluja, quan el nivell de l’aigua torna a baixar, el llac evacua aigua cap al riu Mekong i no al revés.
Aquesta illa, dedicada bàsicament a la pesca, és la millor destinació de platja que hi hagi a Cambodja. Tot i la presència de viatgers, encara no ha perdut el seu encant natural, de fet en ella encara no hi ha ni cotxes, ni motos ni gairebé electricitat, ja que només es disposa d’ella de les 5 de la tarda a 10 del vespre. Platges de sorra blanca on relaxar-se, un mar d’aigua cristal·lina ideal per fer snorkel o submarinisme, cascades, vida salvatge, i un dels fenòmens més al·lucinants que pots viure, el plàncton luminiscent de les seves platges. No passa tots els dies de l’any, però si ets dels afortunats en presenciar-ho segur no ho oblidaràs mai.
