Viatge a Gorongosa National Park

La gran joia de Moçambic. Viatge de prospecció

Gorongosa National Park


Els que em coneixeu, sabeu que viatjar no només és la meva feina, sinó la meva passió. Una passió que em porta, any rere any, a visitar nous llocs per poder, més tard, apropar-los a tots vosaltres amb noves rutes. En aquesta ocasió els meus anhels d’aventura em van portar fins a Moçambic. En realitat va ser una ruta una mica més llarga i que va comptar amb diversos països, però en pròxims articles ja anirem desgranant tot el visitat i viscut. Avui vull centrar-me en un dels parcs més bells que mai he visitat. Es tracta del P.N. de Gorongosa.

Després de passar uns dies de descans entre Tofo i Vilankulos i visitar l’arxipèlag de Bazzaruto, vaig refer el meu equipatge per dirigir-me fins Gorongosa. Es tractaria d’una jornada relativament curta, ja que la distància no és més de 260 km i de moment, el major problema que havia trobat a la carretera havien estat els controls de velocitat de la policia local, que a més, semblaven tenir certa predilecció pels cotxes amb matrícula Sud-africana, com era el meu cas. Però com l’experiència en aquest continent pesa, vaig decidir sortir ben d’hora, no fos cas que la carretera m’oferís alguna sorpresa, i… i tant que va ser així. Ja m’havien comentat el pèssim estat de les vies moçambiqueses, però les carreteres que havia utilitzat fins al moment no estaven tan malament. Ingenu de mi.

La carretera no era dolenta, sinó la pitjor carretera per la que mai he conduït. Es tractava d’un tros d’asfalt ple d’una infinitat de forats rebenta rodes que feien que no poguessis conduir ni 5 minuts en línia recta. De fet hi va haver algun instant en què vaig pensar que seria impossible arribar, en una sola jornada, fins al parc, però armat de paciència i suplicant no punxar, vaig aconseguir arribar fins a les portes de Gorongosa just abans que tanquessin l’accés.

Tourism Promo for Gorongosa National Park in Mozambique from Gorongosa National Park on Vimeo.

Quan vaig veure el cartell no m’ho podia creure, havia arribat, estava per fi en un dels llocs que sempre havia volgut visitar. Per a tots els que estimem la natura i especialment Àfrica, Gorongosa és un lloc mític. Afectat, durant molt de temps, per la Guerra civil que va assotar al país després de la Independència d’aquest (1977 – 1992), la fauna d’aquest parc Moçambiqueny va arribar a la vora de l’extinció.

El que anys enrere havia estat un edèn, i un dels espais naturals amb més densitat de vida salvatge de tot Àfrica, s’havia quedat pràcticament sense animals.No seria fins a 2008 i per iniciativa d’un benefactor, que va aportar capital privat, i després d’una aliança amb el govern de Moçambic que es van iniciar els treballs de recuperació d’aquest hàbitat. Una zona de 4.000 km2 que havia quedat totalment devastada per una de les guerres més llargues i amb menys difusió del continent africà.

El parc es troba ara en un renéixer, i és un dels llocs més purs per observar la fauna africana.Les dues nits que vaig passar a Gorongosa van ser una sorpresa rere l’altra. La seva vegetació i paisatges em van resultar sorprenents. Vaig arribar potser en mal moment, en una època en la qual el parc està pràcticament tancat a causa de les pluges, però això em va donar l’oportunitat de conèixer un ecosistema totalment diferent al que m’esperava.

No hi havia ni un sol turista, només un grup de biòlegs d’Estats Units que passaven una temporada coneixent i ajudant a censar la vida salvatge i la flora del parc. Un treball increïble que vaig tenir l’oportunitat de conèixer gràcies a un dels biòlegs residents. Les instal·lacions de recerca de què disposa Gorongosa són realment impressionants i el treball de censat em va deixar al·lucinat.

En realitat el projecte de recuperació del parc implica molt més que tornar la vida a aquesta àrea, suposa la implicació de la població local, de les comunitats que es troben als voltants i una oportunitat educacional per als joves del país creant beques i proporcionant estudis en biologia.Després dels 260km. de forats d’aquest dia, em sentia realment esgotat, així que un sopar ràpid va ser suficient i vaig preferir anar a dormir d’hora, ja que al dia següent m’esperava una jornada completa de safari pel parc i l’oportunitat de fer realitat un dels meus somnis, sobrevolar en avioneta les terres del Gorongosa.

A les 5 del matí ja estava a punt per pujar-me al 4×4 que Gorongosa posa a disposició de tots els visitants per a realitzar el meu primer Game Drive. A causa dels problemes de la Guerra, a la caça furtiva, i al poc turisme del parc, el comportament dels animals en aquesta zona és una mica més desconfiat del que estem acostumats. Pel que el parc va prendre la decisió fa molt poc, de no permetre els self-drive i que tot visitant realitzés els safaris amb vehicle i conductor autoritzat del parc.El conductor que m’acompanyaria durant tot el dia seria un zimbabuès qui havia viatjat per mig Àfrica Oriental treballant com a guia-conductor en safaris i gran coneixedor del comportament dels animals, un luxe.

El primer contacte amb el parc va ser inesperat, hi havia tanta vegetació i tan densa que em feia presagiar que seria difícil veure segons quins animals. Però de cop i volta el parc s’obre en una immensa extensió coberta en gran part d’aigua a causa de les pluges. El paisatge davant meu era simplement espectacular, i allà, sota un arbre ens esperava una barca a motor per realitzar un safari per la zona inundada. (En temporada seca aquesta zona és ideal per observar animals, des d’antílops, a elefants i lleons, ja que és ideal per a la caça).

Era un entorn que no deixava de recordar-me a les extensions d’aigua formades per la desembocadura de l’Okavango i que formen aquest delta interior tan extraordinari. Hipopòtams, cocodrils, aus de tota mena, i antílops em van acompanyar durant aquesta tranquil·la travessia en la qual, a més, vaig poder gaudir d’una tassa de cafè i unes galetes de mantega navegant entre acàcies grogues de les que només emergien les seves copes. Va ser extraordinari.

Però el dia seguia, i després de tornar a terra ferma vam recórrer les poques pistes per les quals es podia circular sense risc a quedar totalment atrapats en el fang, i allà, de sobte, sense esperar-nos-ho… ELEFANTS.

Gorongosa té una màgia especial, la que proporciona l’oportunitat de veure animals pràcticament sense presència humana i observar les seves reaccions, encara temorosos per tots aquests anys de conflicte. Ara sí que estava feliç i no podia deixar de mirar-los. Però el meu rànger em va recordar que calia tornar i agafar forces, ja que m’esperava un dels moments més increïbles que he viscut en els meus viatges, sobrevolar Gorongosa amb avioneta.

En tornar a la zona a on es troba el headquarter, vaig tenir l’oportunitat de conèixer a Vasco, el director del Parc i de parlar detingudament amb ell sobre el projecte, el passat i el futur del parc així com totes les esperances dipositades en la seva recuperació. Va ser una xerrada molt interessant i li agraeixo profundament tot el temps que em va dedicar per acostar-me a la seva realitat i fer-me sentir una admiració incondicional pel que allí s’està duent a terme.

Però per fi … la meva hora somiada. La pista d’aterratge es troba just al costat de les instal·lacions del headquarter / lodge / zona d’acampada. Es tracta d’una pista oberta al mig de la vegetació on tenen un petit hangar amb una avioneta, uns ultralleugers i un helicòpter que de tant en tant, i només en temporada alta es pot llogar per solcar els cels del Gorongosa.

Gorongosa Landscapes from Gorongosa National Park on Vimeo.

No tinc paraules per descriure el que vaig sentir, sobrevolar aquestes terres, a una distància tan curta del sòl, veure les zones inundades, el bosc, les planes on els ramats de waterbucks semblaven infinites, elefants, les muntanyes… Ni en els millors documentals, no hi ha res com viure-ho. Fins al so dels motors acompanyava aquesta escena idíl·lica.

El dia havia estat realment extraordinari, no es podia demanar més, bé sí, algun lleopard… però aquest animal se m’escapoleix sempre, encara que Gorongosa és un lloc complicat per veure’ls, de fet durant les dues nits allà em van assegurar que no tenien constància de l’existència de lleopards al parc. La seva reintroducció havia estat molt complicada i fallida. Però, a la setmana d’estar a casa, Vaco em va escriure anunciant emocionat, que havien vist un lleopard molt a prop del headquarter. Increïble, se m’havia tornat a escapar, però la bona notícia es que això sembla un senyal de què van pel bon camí. Tot i que encara segueixen havent-hi molts condicionants… si les guerres ho permeten, si el govern dona suport, si l’ajuda privada no cessa, si els furtius no ho fan miques, si la població local s’involucra, si no es perd l’esperança, si segueix havent-hi gent com Vasco i el seu equip que posen tota la seva professionalitat al servei de la naturalesa, potser ho aconsegueixin, i Gorongosa torni a ser, per fi, aquest antic edèn africà.

 


Rutes per descobrir Moçambic

Si estàs interessat en conèixer Moçambic recorda que a Terres Llunyanes us proposem diferents rutes amb les quals podràs descobrir aquest apassionant racó d’Àfrica. La Ruta Khoisan és la nostra proposta de viatge en grup i en camió. Però no oblidis que podem crear el teu viatge totalment a mida i personalitzat.

 

 


Descobreix altres articles que també et poden interessar.