Petra, la Ciutat de Pedra

La Ciutat de Pedra

Petra, la meravella de Jordània


Visitar Petra és endinsar-se en un món màgic. És traslladar-se a una època de llegendes on les caravanes de camells arribaven fins a la ciutat carregades de tresors. Encens d’Aràbia, ivori d’Àfrica, espècies i teles de l’Índia i perles del Mar Roig. El bullici dels seus carrers era el reflex d’una ciutat emergent, el so dels seus mercats es feia ressò entre els murs dels penya-segats que protegien la ciutat, i Dushara, el Senyor de la muntanya al qual adoraven els nabateus, vigilava atent al seu poble.

Petra, qui durant molt de temps va ser la ciutat perduda, és un bell tresor encaixat entre les muntanyes de la regió d’Edom, antic regne del que edomites, descendents d’Esaú germà de Jacob. Aquests es van establir a la zona a finals del S. VIII A.C. però van ser desplaçats pels nabateus, ismaelites de Aràbia, durant el S. IV A.C.

Petra pels nabateus, va ser en un primer moment una ciutat funerària, no en va era anomenada “la ciutat per al dia de demà”. Les parets de roca que la protegien van ser llar de multitud de tombes excavades mentre que, els nabateus s’allotjaven en jaimes. Però en poc temps, Petra, la ciutat de pedra, va florir convertint-se en una urbs pròspera. Es trobava en un lloc estratègic per a les rutes comercials entre Orient i Occident, entre Aràbia i el Mediterrani. La seva orografia de canons excavats pel pas de l’aigua durant mil·lennis proporcionava protecció, tant als seus pobladors, com als seus visitants. Però si alguna cosa la feia especial era l’aigua. Petra posseïa aigua suficient per abastir al seu poble i a les assedegades caravanes de comerciants.

Durant la seva llarga història, Petra va sobreviure a invasions i fins i tot va tenir èpoques de gran esplendor, com quan els nabateus van aconseguir fer-se amb el veí regne dels Moab, o van fer retrocedir als filisteus i als ptolomeos. Però finalment va sucumbir davant l’exèrcit romà. Al 64 A.C. Petra i el regne dels nabateus passarien a formar part de l’Imperi de Roma, encara que amb certa autonomia a canvi del periòdic pagament d’impostos i, del ferm compromís en la defensa de les fronteres de l’imperi de les tribus del desert. Però aquesta autonomia s’acabaria perdent i finalment amb la divisió de l’Imperi Romà va passar a formar part de Bizanci sota les ordres de Constantí I el Gran al 328 d.c.

Durant aquest temps, Petra havia anat entrant en una època de declivi. S’havien obert noves rutes marítimes que havien desplaçat el comerç de la zona i, tot i que encara hi havien caravanes que arribaven fins a Petra per repostar, el seu esplendor havia decaigut de forma irremeiable.

Al 363 d.c un terrible terratrèmol va assotar la ciutat, i la major part dels edificis i monuments, inclòs el teatre i l’aqüeducte que l’abastia d’aigua van resultar danyats. Mai es van reconstruir i Petra va quedar abocada a un progressiu abandó, fins que va ser oblidada i coberta per la sorra del desert.

No seria fins a 1812, quan Johann Ludwig Burckhardt, explorador suís i gran coneixedor de la cultura àrab, infiltrat en una caravana sota la falsa identitat de Ibarhim Ibn Abdallah, va aconseguir arribar fins a les ruïnes de la ciutat. El que va trobar va ser sorprenent, una ciutat excavada a la roca, mig enterrada al desert. Però la prohibició que qualsevol estranger pogués visitar la zona, va fer que no pogués aturar-se, ni esbossar ni anotar res sobre la meravella que acabava de descobrir.

Avui, segueixen els treballs per desenterrar aquesta ciutat rosa, però a diferència de sir Johann Ludwig, nosaltres podem visitar Petra amb total tranquil·litat i recrear-nos en cadascun dels seus detalls.

La visita de Petra és apassionant, s’accedeix a ella a través del Siq, un congost de 1,5km de longitud cavat entre parets de 80m. d’alçada i, amb una amplada que, en alguns punts, no sobrepassa els 2m. Travessar aquest passadís de roca és simplement impressionant, és un preludi magnífic del que ens espera el seu interior, i és que en girar, una imponent façana d’estil hel·lenista esculpida a la pedra s’obre davant els nostres ulls. És el Tresor, la tomba de rei nabateu Aretas IV, famosa per la seva aparició en “l’última croada” d’Indiana Jones. El seu nom al·ludeix a la llegenda que parla sobre l’existència d’un tresor amagat en la seva cúpula i que evidencia els trets que els beduïns i otomans van fer sobre ella per intentar que caiguessin les monedes d’or.

Després del Tresor, travessem el carrer de les Façanes, un dens conjunt de sepulcres excavats a la roca, per arribar al Teatre, iniciat pels nabateus i ampliat pels romans arribant a albergar gairebé a 8,000 persones.

El nostre camí continua fins a la zona de les Tombes Reials, mausoleus dedicats a la família reial esculpits a la roca, alguns erosionats pel temps com la Tomba de la Seda o la tomba de Corint, i altres de gran espectacularitat com la Tomba de la Urna també anomenada “El tribunal” a causa del seu ús civil durant l’època romana i, convertida en església cristiana quan va passar a mans de l’Imperi bizantí.

Finalment i després de caminar per la calçada romana del Decumanos i travessar la via columnada, artèria principal de Petra, arribem al temple de Qasr Al-Bint, un edifici amb murs de 23 m. d’altura, construït i no excavat, probablement dedicat al déu Dushara. I per acabar, El Monestir, un dels monuments més grans del complex amb 47m. d’ample per 48m. d’alt i, des d’on podrem gaudir de les últimes llums del dia i de les extraordinàries vistes del Wadi Rum i de Petra.

 


Rutes per descobrir Jordània

Si estàs interessat en conèixer Jordània recorda què a  Terres Llunyanes us proposem diferents rutes amb les quals podràs descobrir aquest apassionant racó d’Àsia. Algunes d’elles les podràs realitzar en grup i altres totalment a mida i personalitzades.

 

 


Descobreix altres articles que també et poden interessar.