El desert del Namib

Vida en territori hostil

El desert del Namib


Namib significa “enorme” en llengua nama, la seva extensió és d’uns 81.000 km2 formats per una franja de terra àrida, paral·lela a la costa, de 2.000 km de llarg, i una amplada que oscil·la entre els 80 i els 200 km.
Aquest desert de dunes vermelles és considerat el més antic del món, es creu que el seu origen es remunta a uns 65 milions d’anys, durant l’Era Terciària, època en què es van extingir els dinosaures.
Els seus límits estan marcats pel riu Orange, que marca la frontera amb Sud-àfrica, i el riu Kunene, frontera entre Namíbia i Angola al Nord. No va ser fins al 2013 quan la UNESCO va declarar al Namib com a Patrimoni de la Humanitat.

Nama

Llengua d’origen khosain i caracteritzada per l’ús abundant d’espetecs. És la llengua parlada pels nama o namaqua “gent nama”, el grup ètnic més nombrós de la família kxoe. També és parlada pels Damara i els Topnaar.
Fins a mitjans del S. XIX els nama van viure en els voltants del riu Orange, encara que posteriorment es van expandir cap al nord, arribant fins a l’actual Windhoek, per a mes tard ocupar les terres dels Herero, encara més al nord.

El Namib es divideix en dues regions climàtiques separades per la Walvis Bay amb el canó del riu Kuiseb i el tròpic de Capricorn.
La zona del nord es caracteritza per una lleu pluja rebuda majoritàriament a l’estiu, i que oscil·la entre els 20mm a la costa i els 85 mm de l’interior. A diferència del nord, el sud, pràcticament no rep ni aquesta escassa pluja, i aquesta pot aparèixer durant tot l’any. És en aquesta zona austral on es troba la reserva del namib Naukluft Park, amb temperatures molt baixes i on fins i tot no són estranyes les gelades durant l’hivern.


El desert del Namib arrenca a terra, concretament en el desert del Kalahari, on el Riu Orange arrabassa la terra i l’arrossega fins a la costa Atlàntica. Posteriorment aquesta és retornada de nou a terra una mica més al nord, pel corrent de Benguela. Durant mil·lennis, aquesta sorra color ocre primer i vermellosa després, a causa de l’oxidació del ferro que conté, s’ha anat desplaçant cap a l’interior on, amb el temps, s’ha petrificat formant el cor de roca sòlida de les dunes però mantenint la seva característica de sorra mòbil a la superfície.

 

Vida en el Namib.

Sembla que no pot existir vida en un entorn tan hostil com és el desert del Namib, però no és així. El corrent de Benguela que recorre la costa Atlàntica, s’ha convertit en font de vida. Aquesta impulsa una massa d’aire fred i sec cap a l’interior, que en contrast amb les altes temperatures, crea intenses boires que han passat a ser, pràcticament, l’única font d’aigua per a alguns animals i plantes.
És el cas de l’escarabat stencoraca gracilipes, qui, cada alba, aixeca la part del darrere del seu cos perquè els humits vents matinals dipositin gotetes de rosada i que aquestes rodin per la seva closca fins a arribar a la boca. O l’escurçó nana, qui utilitza les seves escates per atrapar el vapor de la boira, o la Welswitschia, una estranya planta endèmica del desert del namib i algunes zones d’Angola.

La Welwitschia mirabilis ha desenvolupat una rara i simple estructura que consisteix en un tronc curt i gruixut del que neixen dues llargues fulles en forma de cinta que creixen contínuament cap a terra. Al llarg de la seva vida, cadascuna d’aquestes plantes només desenvolupa dues protuberàncies, però les mateixes es divideixen en segments en ser assotades pels durs vents de la regió.
Per protegir-se del sol sense morir en l’intent, la Welwitschia mirabilis fa servir les seves llargues fulles, de fet, les més llargues del regne vegetal. La superfície d’aquestes estructures cobreix a la planta permetent viure a temperatures tan elevades com 65 ° C. A més manté fred i humit el terra on creix.

Però no només el corrent de Benguela permet la vida a l’interior del desert, també és la responsable que les aigües que banyen la seva costa estiguin carregades de nutrients i plàncton, la qual cosa permet la vida d’una gran abundància de peixos que, a la vegada, atreuen a molts altres animals. Aquest és el cas de la nodrida colònia d’óssos marins que viu a Cape Cross. Malauradament aquesta ha anat disminuint dels 300.000 exemplars que havien arribat a ser a unes desenes. A més de la presència de carronyaires com els xacals, que esperen pacientment per poder devorar alguna de les cries que han mort aixafades o desnodrides per l’abandonament de les seves mares, és habitual veure aquesta colònia envoltada de turistes. La quantitat de peix que arriben a consumir els óssos marins és tan elevada (s’estima que pot arribar a les captures realitzades per la flota Namíbia i Sud-africana juntes) que ha causat seriosos conflictes amb els pescadors de la zona i propiciat la caça controlada d’aquests animals.

Curiosament també podem trobar altres animals com alguns antílops, estruços, hienes, i fins i tot algun elefant, girafa, lleons o rinoceronts negres. La proximitat del Parc nacional d’Etosha, juntament amb la presència d’algunes basses propiciades per febles cursos d’aigua han permès la creació de corredors que s’obren pas cap a l’interior i que permeten l’accés d’aquests animals.

 

Costa esquelets

Rep el seu nom de la quantitat de restes de naufragis que descansen al litoral, donant lloc a un paisatge gairebé fantasmal. La costa rocosa està afectada per una perillosa corrent oceànica freda que provoca denses boires que es convertien en un parany mortal per a les embarcacions que pretenien accedir a la zona per caçar balenes. Fins i tot si s’intentava accedir a la costa amb embarcacions petites des dels vaixells baleners, aquestes molt probablement no podien tornar mai, ja que el fort onatge juntament amb la boira impedien que els mariners tornessin mar a dins. Els nàufrags quedaven llavors atrapats en una platja on l’única escapatòria era un desert abrasador durant el dia, de baixes temperatures nocturnes, i on la font més propera d’aigua es trobava a quilòmetres i quilòmetres d’ardent sorra. Pel que la seva costa es convertia realment en una trampa mortal.

 

La Duna 45

Tot i que el desert del Sàhara sigui el més gran del món, el desert del Namib posseeix les dunes més altes del planeta, arribant a aconseguir les mesures d’un edifici de 60 pisos. Les dunes més altes es troben envoltant Sossuvlei, “el punt de no retorn” una antiga llacuna convertida en salar i dins el parc nacional de Naukluft, una zona de 50.000 km2 d’una grandària equivent a Suïssa.
Potser la duna més coneguda és la Duna 45 amb 300 m. d’alçada, encara que la més alta sigui realment la Duna 7 amb 380 m. d’alçada i més propera al mar. Les dunes que es troben més properes a la costa i disposades en forma paral·lela a aquesta reben una numeració com si fossin carrers. En canvi, les dunes que es troben a l’interior i que tenen forma d’estrella reben números particulars, per exemple, la Duna 45 es diu així perquè està a 45km de Sesriem.

És habitual veure grups de turistes ascendir fins al cim de la Duna 45 per poder gaudir d’un dels moments únics de qualsevol viatge a Namíbia, observar la sortida del sol i com els primers raigs del dia fan canviar el color del desert deixant enrere la freda nit.

 

Deadvlei

 

d’arbres momificats per la desertificació i la manca d’humitat, impedint que aquestes antigues acàcies, algunes es creu que poden tenir més de 900 anys, s’hagin podrit i desaparegut. Aquest antic aqüífer sec, de blanca sorra quarterada s’ha convertit en un escenari únic per als visitants.

 


Rutes per descobrir el desert del Namib

Si estàs interessat en conèixer aquesta part d’Àfrica tan inhòspita però d’una bellesa espectacular recorda que a Terres Llunyanes us proposem diferents rutes que travessen el desert del Namib. Algunes d’elles per realitzar-les en grup i en camió i altres totalment a mida i personalitzades. També us proposem una manera increïble de viure una aventura conduint vosaltres mateixos uns 4×4 en què disposareu de totes les comoditats, des de cuina, nevera, zona d’emmagatzematge i una tenda desplegable al sostre del cotxe que us farà sentir veritables exploradors.

 


Descobreix altres articles que també et poden interessar.